Fins després

Carta per als meus estimats inventors:

Idò ja està. Ja ha arribat el dia. Pareix mentida que ja hagin passat 3 mesos des del dilluns que vaig arribar a l'escola. 25 boixos asseguts a un cercle em miraven amb cara estranya però amb curiositat, i jo tenia uns nirvis que no sabia com dissimular-los!!!

Comences amb molts de dubtes... Em duré bé amb na Cristina? Els boixos m'acceptaran? Arribaran a estimar-me?...A poc a poc aquests dubtes desapareixen, però sorgeixen altres de nous, com el camí que hem anat superant aquests 3 mesos. Ens marquem una meta que superem, però encara ens queden altres per davant a les que enfrontar-nos.

Inventors, vos he de donar les gràcies. Milions i milions de gràcies per haver-me tractat tan bé (és veritat que alguna vegada vos hauria fet confitura), però tot el que m'heu aportat i fico dins la meva motxilla de viatgera són coses positives. M'heu ajudat a créixer, com a futura mestra però sobretot com a persona. Sóc totalment diferent de com vaig arribar a l'escola el primer dilluns, i tot gràcies a vosaltres. No podria haver tingut millors mestres que els inventors!!

M'encanteu, sou genials, i no deixeu que mai NINGÚ us faci pensar el contrari. Tots tenim les nostres coses bones i altres que millorar, però per això estem totes les persones que vos estimem i que sempre us acompanyarem en aquest camí.

M'encanten els esforços que fan n'Ivan i en David per parlar català, o lo bones companyes que són na Zoé i na Daniela R, disposades sempre a ajudar a tothom. Em fascina tot el que sap en Jordi sobre insectes, o en Yoel sobre dinosaures, i en Víctor sobre història. Em deixo sorprendre per la dedicació de na Irene o na Laura a l'hora de fer feines, la megacreativitat de na Sónica o na Violeta, o la forma que tenen de parlar en els cercles na Daniela G o en Toni. Admiro lo bon amics que s'han fet en Jan i n'Óscar, i com es cuiden l'un a l'altre. M'encanta la paciència de na Júlia, qui ha estat un mes esperant la seva xocolatina en el calendari d'advent, o les carotes que posa na Maria B., sempre que s'adona que vaig a fer-li una foto. Me xiflen les bones idees que sempre tenen en Xykon o na Maria F. encara que de vegades no les diguin. Em fa sentir molt bé veure com en Kenay, Roberto o na Martina han après a anar fent feina amb tothom o com dia a dia en Pablo i na Lorena van superant obstacles i fent-se més forts. I encara no he aconseguit saber com en Joan se les enginya per ser SEMPRE el primer a arribar a classe i amb un gran somriure.

Gràcies a tots. Gràcies per tot i per tant.

I ja només em queda recordar-me de na Cristina, que encara que volgués no tindria espai suficient al blog per agraïr-li tot el que ha fet per mi durant aquests mesos, per tractar-me tan bé i acollir-me amb els braços oberts cada dia. Ella ha estat al meu costat, guiant-me en aquest camí i tenint-me sempre en compte. Si quan sigui mestra em semblo una miqueta a ella, seré súpergenial!!

Passeu unes bones vacances carregant les piles, que teniu una enfeinada en tornar dels Nadals. Prometo tornar a vorer-vos quan acabi els exàmens de la universitat, i ajudar-vos en el que pugui a muntar el museu dels invents de la història!!!

VOS ESTIM MOLT MOLT MOLT MOLT!!!!

IRENE!!